Pròleg

Després de poc més de 4 anys d’es de que em vaig introduir al món de les curses de muntanya m’he vist amb la necessitat de crear aquest bloc. No ho faig amb ànim de compartir grans marques ni resultats, tampoc per engrandir el meu ego. M’agrada escriure i tinc ganes de compartir les meves vivències del món de la muntanya, com qui comparteix fotos a l’instagram o escriu tweets enginyosos. A més, trobo de gran utilitat els blocs que fan cròniques de curses o ressenyes d’ascensions, jo en llegeixo molts, tant per saber si val la pena fer 300 quilòmetres en cotxe per anar a una cursa o per saber si és molt complicat aquell 3000 del Pirineu. Així que també emprenc aquest bloc amb l’esperança de ser útil a algú o almenys, per esbargir-me i compartir les meves experiències.

Bé, abans de començar a narrar històries i anècdotes sobre quilòmetres, desnivells i patiments, penso que val la pena fer una breu mirada enrere i explicar els meus inicis en aquest món tant apassionant.

Tot va començar a la primavera del 2013, ara fa una mica més de 4 anys. El meu pare, corredor des de quan a les curses eren 4 gats, es va lesionar i em va cedir el seu dorsal per a la Cursa dels Bombers de Barcelona. Així, decidit, vaig emprendre la sortida dels 10k que em van dur pels carrers de la ciutat comtal, parant el crono amb 46 minuts i pocs segons. Per ser que no havia fet mai cap cursa i que l'únic entrenament que vaig realitzar per a l’ocasió va ser jugar a futbol, la cosa va sortir prou bé.

A partir d'aquell moment, vaig decidir que en volia més, volia provar més això de córrer així que vaig començar a sortir a córrer amb el meu pare. Va donar la casualitat que ell estava organitzant la cursa de muntanya de Riudecanyes, així que sortíem pels camins i senderons dels voltants d’Escornalbou, la nostra muntanya.

Una vegada vaig tastar aquells corriols, crestes i camins ja no en vaig voler saber res més de l’asfalt. D’aquesta manera vaig començar a córrer més regularment combinant-ho amb el futbol sala. Després de dos anys, vaig veure clar que preferia tindre tots els caps de setmana per fer curses i explorar terme i no per passar el temps dins d’un pavelló fotent crits i xuts.

Una de les primeres curses

Durant aquests anys he anat fent una mica de tot, curses de curta-mitja distància, ascensions a tresmils del Pirineu, quilòmetres verticals, BTT, i un parell de maratons molt exigents.

Estic molt content de com vaig evolucionant, cada vegada capaç de córrer més i més llarg. Sóc competitiu, però a la meva manera, sense estressar-m’hi massa. Realment el que m’agrada és l’ultrafons i cada vegada m’hi estic endinsant més. L’objectiu del 2018, una ultra de les “curtetes”, entre 70 i 80km. No sé ben bé com anirà, però segur que xalaré de valent.